Pilar Eyre va néixer a Barcelona l’any 1951. Llicenciada en Filosofia i lletres i en Ciències de la Informació, en els seus inicis va treballar com a periodista en diversos mitjans de comunicació, primer escrits, com Hoja del Lunes, La Vanguardia, Interviú, El Periódico de Catalunya o el Mundo; i més endavant en radiofònics i televisius. Ha estat a través d'aquests últims on s'ha guanyat més popularitat, col·laborant com a analista i comentarista en programes de crònica social com La palmera, La máquina de la verdad, Hormigas blancas, ¡Qué tiempo tan feliz! i La Noria. La seva carrera com a escriptora va començar el 1985, i desde llavors ha cultivat els gèneres de les memòries i la biografia, com a les obres La soledad de la reina: Sofía una vida (2012) i Franco confidencial (2013). En 2014 va ser finalista del Premi Planeta amb el relat autobiogràfic Mi color favorito es verte. Al desembre de 2015 va resultar guanyadora del I Premi Joaquín Soler Serrano de Literatura. Posteriorment va publicar No me olvides (2015), Un amor d'Orient (2016) i Carmen, la rebelde (2018).