Jurat 2023

Cesc Gay, director i guionista nascut a Barcelona l’any 1967, graduat per l'EMAV, debuta en la direcció amb  Hotel Room (1998), rodada a la ciutat  de Nova York, on resideix en aquells anys. Seleccionada pel Festival de San Sebastian, li permet fer-se conèixer i rebre el seu primer encàrrec; l’adaptació al cinema  de l'obra de teatre  Krámpack (2000) seleccionada i premiada a la Semana de la Crítica del Festival de Cannes. Encadena des de llavors un seguit de films, a destacar: En la ciudad (2003), Ficció (2006), Una pistola en cada mano (2012), Truman (2015), Sentimental (2020) o el seu darrer film Historias para no contar (2022). Dirigeix també la sèrie de televisió Félix (2018) i debuta en l'escriptura i la direcció de teatre amb les comèdies Els veïns de dalt (2015) i 53 Diumenges (2020), estrenades al Teatre Romea de Barcelona.

Vicky Luengo, nascuda a Palma de Mallorca en 1990 i criada a Barcelona. Va ser descrita pel jurat del premi Ojo Crítico de Cine de RNE com “Una actriu versàtil i plena de talent capaç de seleccionar bones històries que converteix, amb el seu treball, en veritat”. En teatre, destaquen els seus treballs en El Golem (2022) per la qual va rebre el premi Godot a la millor interpretació femenina, Como una perra en un descampado (2020-2019), Mi película italiana (2019), El idiota (2019), Una gossa en un descampat (2018) i Una vida americana (2018). En televisió, acaba d'acabar el rodatge de l'adaptació del thriller supervendes Reina Roja de Juan Gómez-Jurado, amb direcció de Koldo Sierra que s'estrenarà durant 2023. Destaquen els seus papers protagonistes en Historias para no dormir: El Doble (2021) i Antidisturbios (2020). Els seus últims treballs en cinema han estat Suro (2021) de Mikel Guerra, El Sustituto (2020) d'Óscar Aibar, Chavalas (2020), de Carol Rodríguez, Hogar (2020), d'Álex i David Pastor

En la categoria de premis, pel seu paper en Suro (2021) va estar nominada als Premis Goya a millor actriu protagonista i, en la XV Gala dels Premis Gaudí, va guanyar el Gaudí a millor actriu protagonista. En 2021, va ser la guanyadora a la millor actriu del Premi Ondas i del Fotogrames de Plata i, també, va ser candidata en els Premis Forqué, Premis Feroç, premis Zàping i Premis Iris pel seu treball en Antidisturbios (2020).

Empar Moliner, nascuda a Santa Eulàlia de Ronçana, es va donar a conèixer amb el recull de relats L’ensenyador de pisos que odiava els mims, al qual va seguir la novel.la Feli, esthéticienne (Premi Josep Pla 2000). Posteriorment va publicar els volums de relats T’estimo si he begut (Premi Lletra d’Or 2005), portada al teatre per David Selvas amb gran èxit, i No hi ha terceres persones, i els reculls d’articles Busco senyor per amistat i el que sorgeixi i Desitja guardar els canvis?. El 2012 va publicar la novel.la La col.laboradora (Columna), seguida de Contes infantils contra tot pronòstic, i el 2015 va obtenir el Premi Mercè Rodoreda amb Tot això ho faig perquè tinc molta por. El 2021 publica el llibre de contes És que abans no érem així (Columna). Col·labora habitualment en diferents mitjans de comunicació, de ràdio, televisió i premsa escrita.

Margarita Chapatte - Marc Garriga - María Adell

Francesc Sánchez Barba - Juan Vaccaro - Virginia Vaccaro